Els darrers dies hem conegut com els efectes del COVID-19 afectaven encara amb més força a la classe treballadora. No parlem però, dels efectes directes que aquest nou virus té sobre la salut, sinó dels efectes sociolaborals que se’n deriven. Avui hem vist com el govern decretava unes mesures que amb el vistiplau dels sindicats grocs CCOO i UGT queden lluny de garantir que, com deia el president de l’Estat espanyol, ningú quedi enrere.
Abans de la publicació de cap acord, però, moltes empreses ja han tirat pel dret i han començat a efectuar acomiadaments, extincions de contractes i ERTOs, ara flexibilitzats i regularitzats a mida per les empreses, per fer pagar, una vegada més, els efectes d’una crisi a qui no en té la culpa.
Arran del tancament d’escoles, les primeres afectades les vam trobar en totes aquelles treballadores de serveis externalitzats, com monitores de menjadors, monitores de lleure o assistents socials, posant en relleu el fracàs del sistema d’externalitzacions que fa tant de temps moltes tractem d’impugnar. Aquestes mesures s’han anat estenent a tota la resta de sectors, provocant una incertesa i una impotència entre la classe treballadora que només es pot superar gràcies al treball dels sindicats combatius que aquests dies han estat treballant sense parar per fer front a l’abandonament dels grans sindicats i dels diferents governs responsables de la legislació laboral. Unes mesures que en molts casos han pres força davant de col·lectius migrants i sense papers, que són especialment vulnerables davant de situacions com aquestes. Sense oblidar també, les treballadores autònomes, en molts casos falses autònomes, que no disposaran en molts casos de cap prestació. Així com les condicions laborals en què es troben totes aquelles treballadores de la sanitat, però també de comerços de distribució alimentària, transportistes, treballadores socials que cobreixen col·lectius altament vulnerables, serveis de neteja o treballadores que no s’aturen i treballen sota una situació de pressió i de risc gens compensada.
Els efectes d’aquestes retallades en drets laborals, a més, no fan més que agreujar la situació de les més vulnerables: el món productiu s’atura, els salaris no arriben, però els pagaments de lloguers i de les factures de subministraments bàsics segueixen endavant i la moratòria en les hipoteques es mostra totalment insuficient per moltes de nosaltres.
Ens trobem en un moment en què, a més, les dones patim per partida doble, ja que som la majoria de les treballadores dels serveis indispensables per al sosteniment de la vida (cures, neteja, sanitat), som qui assumim la majoria del treball de cures no remunerat i qui s’està fent càrrec majoritàriament de totes les persones dependents que aquests dies no tenen qui les cuidi (infants o persones grans).
Tota aquesta situació no fa més que demostrar la fallida d’un sistema capitalista i patriarcal, que usa l’estat de xoc per tapar, a més, la corrupció de la monarquia i el fracàs del sistema polític de l’Estat espanyol derivat del règim del 78.
Davant d’aquest nou atac contra la classe treballadora, anunciem que no farem ni un pas enrere, que ens estem organitzant i que lluitarem perquè ens tornin tot el que ens han volgut prendre amb l’excusa de la crisi sanitària.
• Per la internalització de serveis públics externalitzats.
• Per la nacionalització de sectors estratègics.
• Per la paralització de TOTS els pagaments de lloguers, hipoteques i subministres bàsics
• Per la irregularització de tots els acomiadaments, ERTOS, EROS i vulneració de drets laborals en període de crisi sanitària i el pagament del 100% del salari a càrrec de les mútues i no de la seguretat social.
• Per l’establiment d’una renda garantida que no deixi enrere a ningú.
Organitzem-nos en els sindicats combatius, sindicats d’habitatge, col·lectius feministes, juvenils i de migrants. En acabar la quarantena totes al carrer a lluitar pels nostres drets!
Que ningú quedi enrere ho garantim entre totes!
