1. 1. MODEL DE CIUTAT I DRET A LA CIUTAT. Cal impulsar un debat obert i decisori sobre quina ciutat volem. Barcelona ha de ser una Ciutat de negocis o una Ciutat per viure-hi? L’actual model extractiu explota la ciutat, implica turistització, gentrificació i elitització, i no respon a cap consens amb la ciutadania. Ens cal recuperar la ciutat per al veïnat defensant-ne els drets, com són el dret a l’habitatge, a l’espai públic, a la salut, a la mobilitat…

Defensem una ciutat per viure-hi, amb una bona qualitat de vida i amb dret a l’habitatge. Cal un decreixement turístic i regular els lloguers marcant un preu sostre i penalitzant fiscalment qui el superi. No tenim encara un parc de lloguer social i d’habitatge que s’acosti al percentatge de les ciutats europees capdavanteres. Per contrarestar aquest dèficit, cal l’expropiació dels habitatges buits en mans de grans tenidors i multar o expropiar en casos d’assetjament immobiliari. Cal un cens dels pisos buits i un registre dels contractes de lloguer. Un indicador d’exercici de drets i deures és un sou mínim de ciutat (1.200 €)

Cal derogar l’ordenança de civisme i redactar una nova ordenança de regulació de terrasses, en la línia de les modificacions suggerides per la FAVB i les entitats i plataformes veïnals en el contenciós administratiu plantejat.

S’ha de reduir progressivament el trànsit a la ciutat amb mesures com ara aparcaments dissuasius a les afores. Cal incrementar el transport públic a preus ben assequibles fent-lo eficient en rapidesa i connectivitat. Calen més zones pacificades de vianants, barris declarats Zona Urbana d’Atmosfera Protegida (ZUAP) i recuperar els interiors d’illa de l’Eixample per aconseguir que Barcelona sigui una ciutat Amiga de la infància. La reversió de la T-Mobilitat a mans públiques i no financeres és prioritària per poder organitzar millor tot el transport públic i col·lectiu i aplicar rebaixa tarifària.

Cal assumir les reivindicacions de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH), del Sindicat de Llogaters, del sindicalisme de classe, de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)… i d’altres més innovadores com realitar un Pla de protecció civil d’ Emergència Residencial, un Pla d’Obres amb expropiació per protegir persones en risc, o un nou Pla General amb dret a expropiació.

1. 2. SOBIRANIA MUNICIPAL REPUBLICANA. Per tal de poder desenvolupar polítiques municipals de més abast que superin les limitacions actuals imposades per les lleis autonòmiques (taxa turística…) i estatals (Llei del sòl, Llei d’Arrendaments Urbans (LAU)… i d’àmbit europeu (nova directiva Bolkestein…), cal incrementar les competències i els recursos fiscals de l’Ajuntament. No és suficient haver decretat serveis bàsics d’educació i sanitat, ni les clàusules socials i ambientals si la potestat és a Madrid o Brussel·les. Algunes competències caldrà construir-les conjuntament amb la regió metropolitana.

Moltes de les municipalitzacions que encara no s’han fet han de ser prioritzades per davant de fórmules mixtes (publicoprivades) on els beneficis van contra la qualitat del treball i els serveis (servei d’atenció a les persones, educadors socials de carrer, neteja d’edificis i recollida de residus són les més grans, però les externalitzacions són centenars) o contra preus assequibles a drets bàsics com els subministres. Ampliar competències ha de ser una lluita de tot el municipalisme progressista de manera coordinada i amb desobediència massiva si s’escau.

1. 3. PARTICIPACIÓ CIUTADANA.La democràcia s’ha de poder exercir a peu pla, en l’àmbit de barri i no de districte, on s’ajunten realitats molt diferenciades. Cal potenciar les assemblees ciutadanes com a òrgans de participació. Els Consells de barri s’han de publicar i anunciar amb temps, amb un ordre del dia clar, tot prenent l’acta que permeti el rendiment de comptes dels acords presos i, sobretot, han de ser vinculants. Per resoldre temes de més abast, i/o que puguin generar controvèrsia o conflicte entre el veïnat, caldrà posar en marxa un procés participatiu real o bé un referèndum.

Cal seguir construint un fort teixit veïnal i comunitari, informat i actiu, per tal de poder fer front als lobbies econòmics que avui marquen el rumb del model de ciutat. Calen més mitjans que facilitin la participació i el debat ciutadà, com podrien ser un servei d’atenció i cura de les criatures -per tal que pares i mares puguin assistir als Consells de barri i altres convocatòries-, més  espais gratuïts, mitjans de difusió audiovisuals (emissores de barri de ràdio i TV).

1. 4. SENAT DE CIUTAT.Cal constituir un òrgan mixt de control ciutadà municipal, integrat per persones vinculades a les plataformes i entitats socials i veïnals i també per veïnat escollit entre la ciutadania (per sorteig).

Aquest Senat de Ciutat, un cop fetes les eleccions municipals i constituït l’equip de govern i el plenari, haurà d’analitzar el Programa d’Acció Municipal (PAM) i els Programes Municipals de Districte (PAD) aprovats i els programes dels partits, per tal de destriar-ne tot allò que comparteixen. Exigir el compliment del PAM i PAD al llarg del mandat, amb valoració anual i pública d’allò que s’ha complert i el que no, així com dels acords i consensos aconseguits.

1. 5. CIUTAT OBERTA, SOLIDÀRIA I D’ACOLLIDA.La solidaritat i la cooperació internacional són i han de seguir sent la nostra “marca Barcelona”. Les grans manifestacions han difós aquesta imatge per la pau, contra la guerra a l’Iraq, de suport al poble de Palestina, per acollir refugiats, de rebuig als terroristes però contra l’enviament d’armes a l’Aràbia Saudita. Manifestacions per tancar els Centres d’Internament d’Emigrants (CIE) i a favor de salvar vides al mediterrani amb exemples com el d’Open Arms han omplert els carrers de Barcelona.

Per construir la ciutat oberta i refugi cal avançar amb el tancament dels CIE i en la regularització de les persones migrades, perquè cap persona és il·legal. El dret a vot de totes les persones que viuen des de fa anys a Barcelona no pot continuar sent impedit. El municipalisme ha de donar la veu als més explotats. La cooperació al desenvolupament ha d’incrementar-se també amb més sensibilització. Cal treballar conjuntament amb els moviments que lluiten pels drets dels refugiats i migrats i contra el racisme.

1. 6. CIUTAT FEMINISTA.Cal abolir l’escletxa salarial, valorar las tasques de cures com una feina amb dret a remuneració. Exigim el desenvolupament de polítiques públiques i educacionals que permetin l’erradicació de les violències masclistes o la LGBTIfòbia, així com la igualtat efectiva d’oportunitats, drets i deures entre dones i homes. Cal unprotocol per tal d’evitar l’ús de la dona com a reclam, objecte o qualsevol altre forma de cosificació i/o mercantilització, aplicable a tots els esdeveniments i actes amb participació directa o indirecta de l’Ajuntament de Barcelona i tots els seus òrgans, entitats i empreses dependents.

Caldrà fer aquests protocol amb els plecs de condicions inclosos, bases de convocatòries de subvencions, contractes, convenis i qualsevol altre instrument subscrit per l’Ajuntament de Barcelona i entitats dependents. Fer un programa de formació especialitzada dels serveis d’inspecció municipal per tal de dotar a l’Ajuntament de Barcelona del personal necessari per detectar, prevenir i sancionar aquestes situacions.

1. 7. SEGURETAT I GUÀRDIA URBANA (GU DE PROXIMITAT).Implementar els serveis municipals de seguretat ciutadana de la GU en una perspectiva de presència, mediació i de dissuasió de les injustícies.

Plantegem incrementar a tots els districtes les dotacions de GU i policia de barri, tot actualitzant-ne les funcions per tal de facilitar denúncies i queixes com també informacions de tot tipus. Les denúncies contra actuacions antiracistes o xenofòbia, contra violència de gènere i anti-discriminació LGTBI han de ser més fàcils i accessibles. També cal establir mecanismes de col·laboració amb Inspectors de Treball per eliminar economia submergida i detectar els milions d’hores de treball que no cotitzen; el testimoni d’un agent de la GU avalant les denúncies té més pes davant un jutge. Els recursos públics en GU per esdeveniments o negocis privats s’han de revisar. Cal implementar un sistema de seguiment i control de l’actuació de la GU, atès que massa sovint es donen casos d’actuacions que, com a mínim, són inapropiades. Cal que la GU esdevingui un model de policia democràtica al servei de la ciutadania.

1. 8. GESTIÓ/COGESTIÓ DEL PORT I L’AEROPORT. En la línia de l’objectiu plantejat al punt 2, reclamem la gestió/cogestió del Port de Barcelona i de l’Aeroport del Prat amb altres entitats metropolitanes però que permeti decidir el futur de la ciutat.

Creiem que obtenir la gestió o cogestió del port i l’aeroport és absolutament necessari, en la línea d’altres ciutats europees. L’orientació i els criteris de gestió que s’adopten intervenen de manera directa en el model de ciutat i en la vida del veïnat que hi vivim, i se’n deriven conseqüències ambientals i de tota mena que la ciutat assumeix sense poder intervenir-hi ni decidir. En aquest sentit, exigim la reducció dràstica dels creuers al port de Barcelona, autèntiques ciutats flotants que contaminen substancialment l’atmosfera, i rebutgem més ampliacions de l’aeroport del Prat amb la quarta pista amb la que ens amenaça la Fira, per atreure més turistes.

1. 9. SALUT I CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA I ACÚSTICA. Cal defensar, amb mesures d’urgència, el dret a la salut de la ciutadania, dotant de recursos i enfortint el Pla de Salut del Consorci Sanitari de Barcelona.

Els informes ens demostren que moren massa persones per contaminació atmosfèrica a la nostra ciutat. La restricció de circulació en dies d’alta contaminació, la substitució progressiva pel vehicle elèctric o l’augment de viatgers amb tramvia, metro o bus, no solucionarà la creixent demanda energètica, per tant cal afrontar el canvi en poques legislatures, de manera més valenta i fent front als grans capitals. Cal assumir les reivindicacions dels moviments ecologistes, les plataformes que lluiten contra la contaminació, com la plataforma pel Transport Públic (PTP), Aire Net que exigeix des de fa temps el tancament de la incineradora de Barcelona o les plataformes per eliminar l’amiant de la ciutat. Cal una visió integrada de la contaminació atmosfèrica, física i hídrica de tot el cicle de l’aigua.

1. 10. EMERGÈNCIA CLIMÀTICA. L’acció per fer front a l’emergència climàtica s’ha d’avaluar anualment, quantificant els recursos que s’hi destinen i els canvis realment aconseguits a curt, mitjà i llarg termini. L’acció contra el canvi climàtic comporta revertir la pèrdua de la sobirania energètica i l’alimentària.

Per fer-hi front cal una economia baixa amb carboni fòssil i, per tant, un urgent canvi de model energètic i productiu. S’ha d’ evitar utilitzar confusament conceptes com economia circular o transicions energètiques que justifiquen l’augment de l’ús del gas, els productes petroliers i l’urani, tots ells recursos no renovables i responsables del canvi climàtic. És necessari l’establiment d’una cartilla i tarja climàtica de ciutadania i una calculadora de carboni amb uns límits per persona i any.

La totalitat de compres i contractacions municipals de béns i serveis han de ser verdes i auditades convenientment. Per tant, cal considerar i reduir el seu impacte ambiental, climàtic, social i cooperatiu i comunitari. El deute ecològic acumulat per la ciutat amb el seu entorn ambiental degradat, la injustícia ambiental per acaparament que la dinàmica urbana comporta, obliga a una acció decidida per calcular, reduir i compensar l’impacte dels subministraments municipals sota criteris democràtics, socials i ambientals. Fins i tot donant suport a boicots civils a l’ús de productes extrets de la selva (fusta, oli de palma, recursos naturals i minerals), de zones habitades per comunitats indígenes i renunciar a la compra de productes tòxics com plaguicides químics de síntesi, plàstics, de paper clorat, de productes d’un sòl ús, i de productes amb BPA, bisfenol A, de països que vulneren drets bàsics.

S’ha de promoure el consum responsable a les llars i als centres de treball, lleure i estudi. Estendre els aliments ecològics de proximitat i del temps a totes les instal·lacions municipals i en especial als mercats. Potenciar a productors d’aliments ecològics i de proximitat, amb mercats quasi sense intermediaris, de comerç just i solidari. Això implica bonificar la contractació de subministraments elèctrics obtinguts per energia renovable, les instal·lacions dels terrats solars, la introducció de l’energia eòlica de petits generadors a la ciutat, la mobilitat sostenible amb bici, contractació de desplaçaments amb vehicles compartits…

1. 11. CIUTAT RESIDU ZERO. Aquest ha de ser l’objectiu. Per aconseguir el Residu Zero cal implantar la recollida porta a porta a tota la ciutat i introduir el sistema de retorn d’envasos amb Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR). També cal introduir a Barcelona el model Residu Mínim que ha aconseguit el màxim de qualitat i aprofitament amb la simplificació de la separació domèstica amb quatre fraccions bàsiques (orgànica, paper, vidre i la fracció inorgànica) i quatre complementàries (residus higiènics, farmacèutics, olis i aparells elèctrics i electrònics).

Els moviments veïnals, ecològics i de salut comunitària han demanat explícitament a l’Ajuntament de Barcelona que no faci servir el concepte Residu Zero mentre s’incompleixi el decàleg de l’Estratègia Catalana Residu Zero. Els darrers anys els residus domiciliaris urbans han augmentat, així com la incineració contaminant, contravenint les exigències comunitàries. La qualitat de la recollida de residus orgànics no ha millorat. El model Residu Mínim és el que recupera més envasos i residus d’envasos, i evidencia que Ecoembes no es fa càrrec dels residus que posa en circulació i els externalitza als municipis i ciutadania.

1. 12. CIUTAT SENSE POBRESA NI PRECARIETAT. Barcelona ha d’esdevenir la primera ciutat sense pobres. Un 20% de la població, pel cap baix, no pot exercir amb normalitat els seus deures i drets de ciutadania. Cal afrontar i revertir les desigualtats des del seu origen i seguir potenciant la cooperació al desenvolupament, tot superant l’actual 0,7% del pressupost municipal.

La desigualtat i l’empobriment de les classes populars ha augmentat exponencialment per manca de polítiques d’habitatge protegit i la creixent precarització: contractes curts i salaris molt baixos. El 42,7% de les persones dediquen més del 40% dels ingressos a pagar el lloguer (actualment d’uns 970 €/mes de mitjana) més els subministraments, mentre que a la mitjana europea aquest percentatge no supera el 28%. Cal assolir aquesta mitjana en dues legislatures i assegurar la renda garantida de 604€ i 644€ (a partir del 15/9/19) a les persones en situació precària. Garantir la salut mental, la salut bucal i l’atenció a les persones amb discapacitats és bàsic, mentre la Generalitat i l’Estat no ho facin.

Cal revertir les desigualtats també en el món del treball. Defensem el paper de l’Ajuntament com a creador d’ocupació mitjançant empreses públiques, com ara l’Institut Municipal d’Informàtica, l’Institut de Serveis Socials, etc. Cal crear exemples de gestió d’empresa democràtica i horitzontal que responguin a les necessitats veïnals. S’ha de descentralitzar Barcelona Activa i ampliar els programes de foment d’ocupació, incrementar els pactes de ciutat per millorar les condicions laborals, estendre els plans d’igualtat i els exemples de reducció de jornada per sota de les 35h, sense reducció de salaris, mesures clau per crear més ocupació i reduir la precarietat. Les empreses que treuen lucre de la ciutat no poden explotar ni precaritzar el treball.

Fem República Social i Solidària

Fem una ciutat implicada amb el país, que esdevingui el motor que impulsa la construcció de la República Catalana des de baix. Fem-ho mitjançant el debat i un procés constituent participatiu. Per una ciutat compromesa amb la defensa de l’exercici del dret a l’autodeterminació, que promogui i dinamitzi la pràctica social del valors republicans!

 

Procés Constituent Barcelona

Abril 2019