Arcadi, avui fa ja un any que ens vas deixar i t’hem de dir que t’hem trobat molt a faltar.
Hem pensat en tu ben sovint. Sobretot quan el 24 de febrer començava la invasió russa d’Ucraïna. Quan es va iniciar aquest conflicte armat que palesa el fracàs més absolut de les vies democràtiques i pacífiques, i la inoperància dels polítics. També quan el govern de Pedro Sánchez es planteja arribar al 2% del PIB de despesa en Defensa, mentre la precarietat no deixa de créixer -aquest dilluns l’informe Foessa indicava que el 32% de la població de la diòcesi de Barcelona es troba en situació d’exclusió social- i ens diuen que no hi ha diners per destinar als serveis públics o al benestar social, ni per aconseguir el 7% del PIB en sanitat o el 6% en educació. Tampoc no hem assolit el compromís del 0,7% en la cooperació amb el països en vies de desenvolupament.
Hem pensat en tu quan, malgrat el canvi climàtic, es volen fer uns Jocs Olímpics d’hivern clarament insostenibles al Pirineu català i aragonès, seguint el “joc” autonomista i fins i tot borbònic de l’estat.
Quan la banca torna a tenir uns beneficis escandalosos, però no retorna el diner públic rebut per al seu rescat. Tot i així, segueix desnonant persones vulnerables que malviuen en pisos que són de la seva propietat.
També pensem en tu quan l’ofensiva de l’estat posa en perill la immersió lingüística a les escoles sense que les nostres institucions reaccionin com caldria.
Malgrat tot això, però, seguim lluitant: els moviments per la pau, pel dret a l’habitatge i als subministraments bàsics, pel decreixement, per una banca pública, per aturar l’especulació als espais naturals, pel feminisme, pel dret a l’autodeterminació, per acollir les refugiades, vinguin d’on vinguin, per la defensa de la llengua, per la defensa de les persones represaliades, per un model de societat que deixi enrere el capitalisme i avanci en l’economia social i solidària…
Ens vas ensenyar que no ens hem d’aturar mai, que no hem d’abandonar mai les lluites transformadores, que tenim l’ obligació de mantenir l’ esperança com a motor d’acció i a mantenir un esperit crític i coherent.. perquè un món diferent ha de ser possible.
Gràcies Arcadi!
La Coordinadora
Procés Constituent, 6 d’abril de 2022
