DIÀLEG I NEGOCIACIÓ.- Provocació, judicis i repressió.
La situació que hem definit des de participar en amplis organismes unitaris, des de la Plataforma contra la repressió del 3 d’octubre i a d’altres espais com el Clam de “No hi ha justícia”. La situació queda cada dia més clara. Més de 225 mil sancionats arreu l’Estat per la llei Mordaza que el PSOE manté, més de 1200 imputats a Catalunya, després del cas de la Manada les dones segueixen sent assassinades i no es posa remei judicial ni polític, els treballadors han d’esperar anys per judicis de quantitat o per acomiadaments injustos i més de 300 sindicalistes encausats, els desnonaments inhumans segueixen cada dia acordats per jutges i legisladors, la sentència a favor de la banca unes hores després d’haver dit el contrari, o que els jutges no admeten a tràmit querelles contra franquistes torturadors com el cas de Billy el niño. Són molts, milers els exemples que acumula el Regim monàrquic vigent, recordem-ho: el Rei no podrà ser investigat gràcies al PP-PSOE-Cs. La justícia controlada como deia el WhatsApp del diputat Cosío (PP) “con Marchena por la puerta de atrás lo controlamos todo”. Això es veu amb els presos polítics, retardant els temps legals per retardar poder anar a la justícia Europea. El Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, el CGPJ i el Tribunal Constitucional han mostrat molt les deficiències democràtiques de la justícia espanyola, “No hi haurà Justícia” i recordem que han estat ratificats pel PSOE, també a la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, que seuran junt a Vox acusant a representants votats per la societat catalana que no han fet violència. Això no és diàleg de bona fe i poder parlar de tot. Ens cal desmuntar el relat que “dins la Constitució es soluciona tot”. Cal tombar el regim corrupte del 78 i construir un sistema republicà molt més just. La criminalització de la violència que hi ha sobre la causa catalana com van fer amb Altsasua o volen fer amb els CDRs, però també en moltes altres lluites. Si ho comparem és impensable a França, a pesar d’haver-hi més de 1500 detinguts i 7 morts. El retrocés de drets fonamentals és gravíssim, a Catalunya i arreu l’Estat. Ni 155, ni més policia tindran la solució. Els anomenats federalistes no fan cap proposta i es neguen a votar-les totes.
1.- PRESUPOSTOS SOCIALS.- Avenços i límits dins el Sistema capitalista financer i la UE.
El debat dels pressupostos està viciat per no parlar clar sobre la falta de sobirania. Realment no en té ni Catalunya ni España, el tema del dèficit i el deute il·legítim marcarà tots els debats parlamentaris i no diu clar que tot pressupost ha de ser enviat a la UE perquè hi doni el vist i plau. Ho vam dir amb els 2 primers punts dels 10 del manifest fundacional del Procés Constituent:
Cal expropiació de la banca privada i fer una banca pública i ètica que posi fre a l’especulació financera, cal una fiscalitat justa i una auditoria del deute amb impagament del deute il·legítim. Els salaris i les pensions han de ser dignes i no aprovem els acomiadaments, cal reduir la jornada i repartir tots els treballs, inclòs els de cures.
Valorem avenços com el dels 900€ però recordem que els estudis fets per l’Àrea Metropolitana i la reivindicació sindical diu que hauria de ser de 1200€ i al Parlament no el deixen legislar, seria anticonstitucional!. En canvi, si l’acord vingués d’un pacte català entre sindicats i patronal, la llei seria d’obligat compliment a totes les empreses catalanes. El capital ho té clar, amenaçar amb deslocalitzacions si volem decidir uns pressupostos i unes lleis amb sobirania. Les esquerres han de denunciar clar els xantatges dels lobbys i organitzar des del carrer i des de les institucions, des dels sindicats i des de les cooperatives, una lluita llarga i constant. L’habitatge de lloguer social s’enfronta als fons voltors que tenen garantits els guanys amb la llibertat de moviments de capital de la UE. Les lleis que el PSOE no modifica i el pressupost que la Generalitat no posa en habitatge ho empitjoren més. La Marea pensionista insisteix lluitant amb raó que la pensió mínima ha de ser 1080€ amb 65 anys però mentre, la Generalitat denega la llei aprovada de la renta garantida de 654€ a tota la ciutadania catalana que pateix la pobresa. Unificar la qüestió social i la nacional és la clau que ens obre a ampliar la base sobiranista amb igualtat i fraternitat. Les mobilitzacions del 29 de novembre no han solucionat les greus llistes d’espera, les de mestres i estudiants no han revertit encara les retallades. Sinó es fa unitàriament amb tots els sindicats no serveixen les 2 hores de vaga del dia 21. Pels drets socials caldrà fer més vagues, més talls de carrers, més unitat popular i més mobilització per conquerir la llibertat.
2.- REPÚBLICA AMB PROCÉS CONSTITUENT.- Més democràcia directa, menys partidisme.
Per fer un canvi social profund, per construir una República social i solidaria amb tots el pobles, cal impulsar amb tots els que volen un canvi democràtic i pacífic, una assemblea constituent on recuperem el poder pel poble. No volem corruptes a la República, ni volem insolidaris amb els altres pobles al Govern de Catalunya. La transparència i la participació per decidir-ho tot són la clau. Les llistes obertes que es van impulsar després del 15 M, els referèndums i les Multiconsultes, són avenços front la partitocràcia imperant. Per aconseguir l’autodeterminació cal implicar a milions de persones en el debat de les lleis que volem, no serà fàcil, però el camí és més democràcia. Delegar només en els diputats cada 4 anys no portarà la República ni el procés constituent.
Cal sortir el 21 a les 18h a manifestar-nos al carrer i seguir lluitant per la Llibertat dels presos, per la sobirania real, contra la precarietat, per la dignitat, pel feminisme i l’ecologisme, contra l’odi i el racisme que creix, pel dret a refugi i a papers contra l’explotació. Omplim el Passeig de Gràcia, quedem davant la Borsa.
