POSICIONAMENT DE PROCÉS CONSTITUENT DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 21-12-17

Sobre el resultat de les eleccions del 21D

1. 1. Les eleccions al Parlament de Catalunya del 21D del 2017, han estat convocades pel govern de Mariano Rajoy en aplicació de l’article 155 i de les pressions de la Unió Europea per resoldre el conflicte polític entre el govern espanyol i el govern català, després que se celebrés el Referèndum de l’1-O contra tota previsió i de la Declaració formal d’Independència al Parlament per part de Junts pel Sí i la CUP (27 d’octubre).

 

1. Les eleccions s’han celebrat després d’una campanya dura i desigual entre els partits polítics que s’hi presentaven, i en un context de repressió política: govern català cessat; el president, dues conselleres i dos consellers més a l’exili; consellers i els líders de l’ANC i d’Òmnium empresonats; imputacions i querelles judicials a polítics de la Mesa del Parlament i a membres de partits polítics; vulneracions dels drets de llibertat d’expressió i censura dels mitjans de comunicació públics…
2. Malgrat aquest context desfavorable, les forces independentistes han obtingut una mica més de la majoria absoluta del Parlament (34 escons per a Junts x Cat amb 940.602 vots; 32 per a ERC amb 929.407 vots; i 4 per a la CUP amb 193.352 vots).

Ciutadans ha estat la força més votada (1.102.099 vots concentrats en zones de Tarragona i Barcelona), i obté 36 escons, encara que no pot conformar govern perquè amb la resta de forces unionistes no sumen suficients escons (17 escons per al PSC amb 602.969 vots i 4 per al PP amb 184.108 vots).

Catalunya en Comú-Podem es queda amb 8 escons (323.695 vots) i baixa respecte les eleccions del 2015, segurament, entre d’altres factors, per la desviació de vots que han anat cap a PSC o Ciutadans, majoritàriament; i també per la crisi interna i la pèrdua de nuclis de Podem-Catalunya que no van estar d’acord amb la decisió dePodemos i Catalunya en Comú. La CUP-Crida Constituent ha petit una situació similar, on el vot útil ha anat cap les forces majoritàries independentistes, retornant el vot prestat del 27-S i no incorporant els nous vots de les forces de l’esquerra rupturista amb el regim del 78.

4. La participació ha estat la més alta, per ara, en unes eleccions al Parlament: 81,9% i es constata que el vot independentista ha augmentat en uns 100.000 vots respecte el 2015, però tot i així, s’arriba a un 47,5% del vot vàlid, que encara es considera insuficient per declarar unilateralment la independència.

Així, es dibuixa un Parlament polaritzat, en que ha primat el vot útil en clau independentista i a favor de recuperar les institucions intervingudes d’una banda, en contraposició al bloc unionista i monàrquic que representen Ciutadans, el PSC i el PP per l’altra.

Ara bé, si observem els resultats des de l’eix esquerra-dreta, cal tenir en compte que els pressupostos i els programes d’aquesta propera legislatura vindran marcats per les polítiques de dretes de Ciutadans, a l’espera del posicionament de Junts x Cat. Cal tenir present que, de fet, Ciutadans, a més dels votants de dretes, monàrquics i unionistes, també han aplegat votants de posicionaments de centre-esquerra, reformistes i espanyolistes, decebuts amb les actuacions polítiques de JxS i la CUP.

 

Sobre la situació social i política del gener de 2018

• Les mobilitzacions de l’octubre del 2017 a Catalunya – el Referèndum de l’1-O, l’aturada de país del 3-O, la vaga general del 8-N, les assemblees i els CDR,han mostrat la dignitat d’un poble en lluita pels seus drets fonamentals i pel dret a decidir davant d’un estat espanyol que no ha volgut dialogar ni negociar amb el govern de Catalunya, que ha judicialitzat un conflicte que és polític i que no ha dubtat exercir la violència i la repressió contra la població civil el dia 1 d’octubre.
• Denunciem la repressió política que s’exerceix per part de l’estat espanyol, tant pel PP com per la Fiscalia i pel Tribunal Constitucional, per la qual tots som conspiradors i possibles encausats.
• Denunciem la suspensió del Parlament i destitució del Govern, la presó preventiva per als consellers Junqueras i Forn i pels líders de l’ANC i d’Òmnium cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i com això ha portat a l’exili al President i a 4 consellers. Denunciem la judicialització dels nostres mestres i els atacs d’escarni a les escoles de la xarxa pública de Catalunya.

. Denunciem i exigim la llibertat de tots els presos polítics i el retorn de tots els que s’han tingut que exiliar per por a ser empresonats per la seva ideologia, acusats de càrrecs sense base jurídica.

Denunciem la pressió, la censura i les amenaces sobre els mitjans de comunicació públics, la vulneració de la llibertat d’expressió i la persecució de persones per raons ideològiques. Denunciem la intervenció econòmica de les institucions i del govern de la Generalitat per part de l’estat espanyol; rebutgem l’abús de la fiscalitat de l’IVA retroactiu per a les subvencions culturals i artístiques que pateixen teatres, associacions d’autors i festivals de música i arts escèniques a Catalunya.

• Com aProcés Constituent volem recuperar els conceptes de DEMOCRÀCIA, CIUTADANIA i REPÚBLICA que les campanyes de propaganda i els partits polítics manipulen i redueixen en el seu sentit més àmpli.

L’estat espanyol es considera un “estat de dret” i “democràtic” però alhora ignora el mandat democràtic de part de la població, a la que hauria d’escoltar i protegir; nega la possibilitat de celebrar referèndums i redueix amb cops de porres i bales de goma mobilitzacions pacífiques.

La paraula “ciutadania” se l’atorguen partits de nova creació que no tenen militància ni arrelament al territori, i que són hereus i defensors d’un règim que no volen canviar.

Ens deixarem robar, també, la República? i ho deixarem fer per aquells que creuen en un neoliberalisme despietat, aquells que volen seguir al peu de la lletra els mandats tecnòcrates d’una UE preocupada només per defensar els beneficis de la banca, l’oligarquia i els tractats de comerç en contra del bé comú de la majoria?

• Com aProcés constituent,volem treballar per fer efectiva la República del 99%, una república que treballi els valors d’una democràcia real i participativa, que contempli els processos de deliberació, votació directa i revocació de càrrecs públics.

. · Volem debatre el model de país que desitgem, perquè és quelcom que ha quedat pendent durant aquest procés cap a la independència. Ho hem dit sempre, ara cal reprendre la tasca de donar contingut social i polític al procés constituent de la república. Això ha de servir de punt de trobada de persones, moviments i entitats que eixamplin la base social a favor de la república que anem construint des de baix.

• Volem una república que tingui en compte el treball social fet des dels municipis. Una república que prioritzi polítiques socials, que agilitzi els processos de ciutadania per als homes i dones immigrants que contribueixen amb la seva cultura, el seu treball i el seu esforç, a fer aquest país.
• Volem una república feminista; una república del bé comú, amb serveis públics d’educació, formació, cultura i sanitat per a tothom.
• Volem una república que prioritzi models d’economia social i alternatives a favor de la qualitat de vida de les persones i de la protecció del territori i el medi ambient.
• Volem eixamplar la base social d’aquesta república, i per això, volem col·laborar amb totes les entitats, associacions, plataformes unitàries, CDR i partits polítics d’esquerres, que comparteixin aquests objectius.

 

 

Barcelona, gener del 2018